Totes les entrades de elblogdalfredovega

Alcalde de Terrassa

Més de 100 dies mirant endavant

Façana

Fa una mica més de cent dies que vaig ser investit com a Alcalde de Terrassa. Els primers «cent dies» són una vella tradició en política: permeten aturar-se un instant, mirar enrere i fer balanç.

Han estat cent dies molt, molt intensos. Amb moments difícils, és innegable, però sobretot amb molta il·lusió, molts projectes i moltes ganes de treballar per la ciutat. Des del primer moment vaig anunciar que lideraria un projecte de progrés, obert al diàleg, i que el primer de tot era Terrassa. Vaig dir que des del Govern Municipal faríem política de ciutat, política de progrés, centrada en Terrassa i molt compromesa amb el lideratge com a tercera ciutat de Catalunya, i així ha estat.

El primer pas va ser forjar un nou Govern Municipal, amb homes i dones que tenen un gran sentit de la responsabilitat, que estan disposats i disposades a donar-ho tot per la ciutat. Tots ells i elles s’han compromès a complir amb seriositat i rigor el Pla de Mandat 2015-2019, així com els objectius i el projecte polític que ens hem fixat i que respòn al suport majoritari dels terrassencs i terrassenques a les darreres eleccions municipals.

Estic convençut que Terrassa té un molt bon Govern Municipal, tot i que sé perfectament que ho haurem de demostrar dia a dia. I ho farem.

El nostre compromís és generar confiança i estabilitat, governar amb honestedat i transparència, així com ser capaços de reconèixer els errors quan calgui, per corregir les coses que no van com haurien d’anar, per estar molt al damunt del dia a dia, però pensant també a mig i llarg termini en el futur de la nostra ciutat. Travessem un moment històric molt difícil al nostre país, enmig de retrocessos socials molt preocupants, i la nostra prioritat, més que mai, és treballar per a Terrassa amb serenitat, diàleg i fermesa.

Aquest és el meu balanç personal dels primers cent dies com a alcalde, des del 16 de novembre del 2017. Cent dies que, des del primer minut, he viscut mirant cap endavant i amb una prioritat claríssima: Terrassa, els terrassencs i les terrassenques.

Anuncis

Enfortir el català sense afeblir el castellà

Recupero aquest article, que vaig publicar fa pocs dies al Diari de Terrassa i al diari digital MónTerrassa:

 

La immersió lingüística a Catalunya ha donat uns resultats tan, tan indiscutiblement positius que, a les darreres proves de selectivitat, la mitjana d’alumnes catalans aprovats en llengua i literatura castellanes va ser del 83’30%, per damunt de la mitjana estatal, que va ser del 82’20%. Pel que fa a la nota mitjana, a Catalunya va ser un 6’41, una mica per sota de la mitjana estatal, que es va situar en el 6’45. No cal ser mestre de professió, com és el meu cas, per adonar-se’n que aquestes són diferències insignificants.

La immersió lingüística ha estat un gran èxit educatiu, social i cultural a Terrassa i arreu de Catalunya, fruit d’un consens absolutament majoritari que ha permès enfortir la situació de la llengua catalana sense afeblir la de la castellana. I tot això, sobre la base d’un respecte profund envers la llibertat de les persones i del reconeixement del català com a llengua pròpia de Catalunya, sense que això hagi significat mai tractar el castellà com una llengua estrangera. Terrassa és un dels exemples de les virtuts i els efectes positius d’un «pacte lingüístic» forjat fa més de trenta anys. Crec que, globalment, aquest pacte es mereix una nota molt alta. Quin és el problema, doncs? No n’hi ha cap. Senzillament, no existeix.

Tot sorgeix d’una estratègia partidista i demagògica que pretén utilitzar la llengua com un element de divisió social, que inventa greuges inexistents i difon tota mena de falsedats per intoxicar l’opinió pública a la resta d’Espanya. On sí que hi ha un problema és al govern de l’Estat, que no ha estat capaç de tractar amb igualtat, respecte i afecte les diverses llengües que constitueixen el nostre patrimoni cultural compartit. Que diferent seria tot si tota Espanya pogués sentir com a seus el català, el castellà, el basc, el gallec i les altres llengües de la península… Jo no em resigno a pensar que això és impossible, però reconec que ara per ara és dificilíssim i que estem travessant una situació perillosa, que pot implicar un retrocés històric molt preocupant.

No sóc ni seré independentista, ni tampoc anti-independentista, però sí catalanista, federalista i europeista. I d’esquerres. I vull dir que sento orgull, en especial, per la tasca feta pels socialistes terrassencs al llarg de tants anys a favor de la normalització del català i també de la riquesa i valor del castellà. Des de l’Ajuntament hem treballat per impulsar la normalització lingüística, el català als mitjans de comunicació, la recuperació del nomenclàtor urbà i de la cultura popular i tradicional, el cinema en català, la cultura i les arts… I ho hem fet al costat de moltíssima gent, d’entitats, empreses, institucions… Sense generar tensions, amb diàleg i idees clares. I també, no cal dir-ho, sense menystenir mai el castellà ni oblidar-nos de llengües imprescindibles per a la projecció exterior, com l’anglès o el francès.

El model terrassenc és vertebrador, inclusiu i respectuós, en la mateixa línia de la immersió lingüística en el món educatiu: l’objectiu final és construir una única ciutat, molt diversa, però també molt unida i amb igualtat d’oportunitats per a tothom La meva intenció no és entrar en polèmiques estèrils, però tampoc no puc romandre en silenci. En la política no s’hi val tot i determinades qüestions no es poden tractar des del partidisme ni amb actituds sectàries. La serenitat, la prudència, el respecte, el diàleg, són les claus de la convivència i del progrés per a la nostra ciutat i per al país. Això és el que hem de preservar, per complexa que sigui la situació política: la nostra capacitat de sumar per anar endavant, d’entendre’ns, de respectar-nos, sense crear més problemes dels que ja tenim. Crec que a Terrassa ho hem fet i ho estem fent així i ens ha donat uns resultats molt, molt positius.